No
em puc treure del cap la persona de Miquel Cardona Florit
(1946-2012), el fundador de la galeria Retxa i l'editor i maquetador
de molts catàlegs d'art també de l'Enciclopèdia de Menorca, però el vaig tractar per parlar de quadres, artísties, pàgines, color i paraules. La meva relació amb ell va ser
professional, arran de les exposicions quan vaig començar a fer les
primeres cròniques al Diari Menorca, i per l'elaboració d'alguns catàlegs que tant li agradava signar amb un colofó 'a l'antiga', fins i tot fent referència a la festivitat del dia. El
darrer amb ell va ser la publicació de la col·lecció 'El Roser Produccions d'Art', per l'antològica de
Carlos Mascaró en 2009. L'estiu que començà a no trobar-se bé.
Tot
i que no vaig tenir una relació personal estreta, sempre el vaig
sentir proper, d'humor agut, culte, agradable i amb paraules sabies,
amant de les paraules i la seva forma, la seva estètica. Enamorat de
la seva família i del seu amic Matías Quetglas, em traslladà l'emoció de la seva obra. Ara sent un buit trist, sempre
em van servir els seus comentaris i la seriositat en què ho tractava
tot, entre la crítica i la mirada comprensiva.
Gràcies
a ell tenim el primer catàleg de Pintura menorquina
contemporània (1982). La seva
informació m'ha ajudat en nombroses ocasions, obra que ha servit d'inspiració al nou catàleg Menorca. Pintors d'avui (2010). Així com va regentar durant 25 anys l'espai d'art emblemàtic que més
temps ha ofert al públic de l'illa l'obra dels autors més nostres.
Quan
dissabte passat vaig fer l'Itinerari d'Art a un grup d'holandesos la visita
a Retxa va ser per recordar Miquel Cardona. Com a galerista, i com a
pintor de l'Escola realista de Ciutadella dels anys 70-80, d'una obra
silenciosa, minuciosa, de petits moments, de colors tan poderosos
-taronja de bastanagues; vermell de tomàtigues de ramellet...- que
es converteixen en universals, metàfores d'una vida senzilla que
tots hem viscut, ideal i real.
Se'n
va un tros de la història de Menorca que vaig tenir el plaer de
conèixer i la possibilitat d'aprendre d'ell. Sempre el tindré en el
record amb simpatia, i de tant en tant el sentiré com parlava d'algun autor o de
com triava una tipografia.
En
tot cas us remet l'entrevista de Carles Marquès al Diari Menorca,
sincera, propera i humana. I per fixar-vos en l'obra que té a la pared de
darrera.
No hay comentarios:
Publicar un comentario