Itinerari a l'estudi del pintor Pacífic Camps

El Curs d'Art i Cultura de l'Obra Social Sa Nostra a Maó, dirigit per la professora Marta Pelfort, fa un seguit de sortides de final de curs entre les que es troben els nostres Itineraris d'Art. Així, el passat dissabte 28 d'abril, unes 40 persones van visitar Ciutadella per deixar-se seduir per la personalitat de les galeria Retxa i Vidrart, i acabar amb la visita a l'estudi del pintor Pacífic Camps.

A casa de Pacífic Camps amb el grup del C.A.C. de Sa Nostra de Maó

El Curso de Arte y Cultura de la Obra Social Sa Nostra de Maó, dirigido por la profesora Marta Pelfort, realiza una serie de salidas culturales de final de curso entre las que se hallan nuestros itinerarios. Así el pasado sábado 28 de abril unas 40 personas visitaron Ciutadella para conocer un poco más la personalidad de las galerías Retxa y Vidrart, y acabar la mañana con una visita al estudio del pintor Pacífic Camps.

El pintor en plena explicación

El grup va ser acollit pel pintor qui va obrir les portes del seu estudi i de casa seva. Va preparar un seguit d'obres a través de les quals vam viatjar per una trajectòria amb més de 40 anys d'obra i compromís, no sols artístic, sinó amb la societat i l'illa.

Pacífic nos abrió las puertas de su casa y su taller para iniciar una visita a través de una selección de obras de diferentes épocas artísticas. Como estudiante en la Escuela de Bellas Artes Sant Jordi de Barcelona a finales de los 60, pasando por su etapa más pop cercana al Equipo Crónica donde combina nuevos lenguajes y reivindicaciones, el mundo matérico y expresivo de finales 70-80, hasta entrar en la línia del paisaje entre la visión, la abstracción y la conciencia de lo esencial para el mundo: la naturaleza.

Una de les alumnes del C. A. C. fa una fotografia a una de les obres

Tot i que Pacífic és un dels autors de més rellevància i respectada trajectòria al panorama menorquí, les seves explicacions van significar una nova visió de la seva obra al grup. "Jo no coneixia l'obra de Pacífic" va ser la sensació generalitzada. I el resultat el desitjat pels Itineraris: despertar l'interès, la complicitat i l'esperit crític davant una obra de profundes conviccions i missatges gens romàntics.

La visita acaba con una vista del taller, un luminoso espacio  de dos niveles donde el artista desarrolla un trabajo de experiencias plásticas y contenidos relacionados con la naturaleza. Pero algo más. Así los asistentes redescubrieron un Pacífic cuya obra pasa  por diferentes etapas y lenguajes que se aparecieron a través de las obras seleccionadas. Al final su humanidad y generosidad cautivó despertó la inquietud de quien siembra una certeza en nuestra mente.

Pacífic Camps en su taller de Ciutadella durante el Itinerari

SOBRE  L'OBRA DE PACÍFIC CAMPS

Pacífic Camps neix a Ciutadella de Menorca l'any 1949 en un ambient popular proper a la natura i a la religiositat del moment, fet que interioritza un seguit d'experiències amb un cert panteisme en relació la terra. Dels primers jocs d'infantesa a la consciència de la personalitat d'una natura de contrastos, entre els verds pins i la duresa pètria de Punta Nati, la dura i enigmàtica costa Nord de Menorca habitada per línies silencioses de pared seca: càrrega energètica i essència natural.

Costa Nord de Ciutadella, 1993
acrílic sobre taula, 97x55cm

Als anys 60 Pacífic s'introdueix en l'ambient artístic de la mà del teatre on s'inicià amb l'elaboració de decorats, dibuixos i cartells. El jove treballa com a mecànic en un taller mentre assisteix a classes de dibuix amb el mestre Torrent, director de Municipal de dibuix, i un dels referents de l'art de l'illa per les seves exposicions i premis, al costat de Vives Llull.

 

És el moment en què comença a conèixer noms propis com l'artista Matias Quetglas (que llavors treballava a la fàbrica de sabates Novus) i coneix Nina Camps, restauradora que regenta la botiga de material de Belles Arts, focus artístic al voltant de qui s'agrupen persones com el pintor Jaume Fedelich. Pacífic descobreix el món de l'art i els seus colors.

L'interès creixent per l'art es manifesta en un moment en què destaquen noms com Picasso, Dalí, Miró, Tàpies. Però també una cultura amb altres actituds encapçalda pel Pop, els Beatles i les notícies procedents de revistes com Serra d'Or i Estel.

L'any 1968 Pacífic  inicia els estudis de Belles Arts a la recent inaugurada Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, on coneix professors com Muixart, les galeries del moment amb les exposicions de Guinovart, Tàpies, Cuixart, Equipo Crónica, Hernández Pijuan, El Paso i l'agitament social que arriba de la molt propera i present França. El jove autor es troba amb un ambient artístic i social on és possible el qüestionament dels discursos, iniciant-se la seva reflexió artística sobre l'individu i la societat.

El Pensador, 1970
acrílic sobre tela, 81x64 cm

L'any 1970 Pacífic marxa al servei militar destinat as Castell i torna a Menorca, a Ciutadella, on es troba amb un ambient artístic definit pel grup de L'Escola realista de Ciutadella al voltant de Jaume Fedelich i Nina Camps, Miquel Cardona, Martina Faner, Maria Sintes i Xec Coll, amb l'adhesió del jove estudiant a l'Academia de San Fernando de Madrid, Matias Quetglas, que feia estades a l'illa. El grup treballava un llenguatge realista i al mateix temps va agafar l'hàbit de sortir en grup a pintar a l'aire lliure.

Miquel Cardona Florit, 1946
Caramel·los entronxats, 1978
Oli, 27x35cm

Els anys 70 han deixat una sèrie de dibuixos a tinta xinesa amb una iconografia molt propera amb les tendències del Equipo Crónica. Un llenguatge basat en el dibuix figuratiu, explícit i directa, però carregat d'intenció i una intenció de cridar el que duia dins.

Banyes i banyades IV, 1972
Tinta xinesa/mixa sobre paper, 22x32cm

El Toro apareix com a protagonista de la sèrie, un símbol que no es presenta com el gran i noble símbol ibèric sinó com a metàfora de la dura envestida que s'enduu el poble tot gràcies a la força de la bèstia i de la tradició.

Pacífic es queda a Menorca (1973) per complir amb els requeriments de la família i treballar en un estudi com a delineant. La seva tasca consistia en definir les bases del que serien les futures urbanitzacions de l'illa. El projecte despertà la consciència d'invasió i destrucció del territori i la natura, i per convicció abandonà la feina. Serà quan en 1974 substituirà el mestre Torrent en la direcció de l'Escola Municipal de Dibuix i Pintura fins a l'actualitat.

Al meu parer aquest es pot considerar el punt clau de l'obra i el missatge de l'artista Pacífic Camps. La capacitat de tenir un criteri i una filosofia que es pot resseguir durant la seva trajectòria lligada a la vida, la natura, el paper i essència tant de l'individu com de la relació harmònica amb el seu entorn.

És per aquest motiu que si fa uns quinze anys Juan Elorduy, director de les Sales de Cultura de Sa Nostra a Menorca, ja deia que Pacífic és un dels artistes més interessants del panorama menorquí, aquesta valoració encara és vàlida avui dia per obres com la següent:

Davant la façana de l'ambulatori, 1979
Tinta xinesa sobre paper, 31x44cm

L'obra actualment és prou vigent tenint en compta que en aquell moment es reivindicava la creació d'un hospital per a què la sanitat pública arribés a tots els ciutadans.

Però continuen les seves reflexions encertades.

Touroperator i souvenir, 1989
Acrílic sobre taula, 50x40cm

Tòtem, 1983
Acrílic sobre taula, 60x50cm

L'individu no deixa mai de formar part de la seva obra. En aquesta ocasió, tot i més proper al surrealisme, mostra un tòtem al qui la societat contemporània adora amb la intenció de conservar la seva joventut perfecta. Tot i que no saben que l'energia del brau és breu. Tot passa.

Com ens explicà durant la visita Pacífic arriba a la conclusió que tot i les fórmules expressives i visuals l'important és anar al punt clau de tot: l'harmonia entre l'individu i el nostre entorn, la natura com la mare vida.

Els anys 90 són la maduresa del bagatge filosòfic i artístic, les experiències vitals a través dels contactes amb Raimon Panikkar, Pablo Bobbio, Ramona Llach i Maria Fus (dansa terapèutica), Miquel Barber a més d'introduir-se en el tai-txi i txi-kung, aporten a l'obra una nova actitud que es presenta a través de l'accent en la iconografia del paisatge i la figura humana.

El país d'or i argent, 2011

El paisatge però no s'entén en el sentit clàssic descriptiu per captar la bellesa del seu caràcter com essència d'un moment viscut en comunió amb la natura. Sinó que és un eina per viatjar cap a la introspecció. Les seves composicions, tot i que es poden ubicar en punts menorquins, tenen alguna cosa d'inquietant, d'idíl·lica, màgica i fantàstica. Un lirisme mític i atemporal que ens remet al paradís... que tenim dins, que hem perdut, que podem perdre... cada mirada haurà de decidir. En tot cas és l'origen energètic aliè a la matèria.

Brises

A primer cop d'ull pot semblar que Pacífic retorna al realisme i a una tradició clàssica -o antiga- per l'ús de tècniques com el pa d'or, en ocasions més propera a la il·lustració de contes. Però una altra vegada ens obliga a investigar en la interrogació, a fer-nos pensar la necessita i la feina de les geometries circulars que combina amb els boscos de pins, els fons daurats de llum tan reconeguts en la imagineria medieval i en definitiva, els mons naturals aïllats, gairebé decadents, que sense referència ens captiven.

Somnis

La natura emet una sorda campanada de vibracions que es propaguen. De la mateixa manera que els contactes entre individus i éssers vius emeten vibracions amb les que ens relacionam.

Els cercles concèntrics actuen com un gran so, un toc d'atenció que ens desperta per fer atenció al que és essencial. El tresor de la natura.

La darrera mostra aquest hivern a Vidrart El país de l'or i argent es compon de marines, muntanyes romàntiques, seccions de boscos i arbres a contrallum... la natura en estat ideal, somniat i il·lusori. Però una clara referència a la mare terra i el seu valor. El daurat com l'espai espiritual, tot llum, o bé com el tresor que cal mantenir, protegir, respectar, fins i tot venera. I és que el missatge és clar: l'home i la natura formen part d'un tot; la seva harmonia ha de ser de respecte, i no de cobdícia.

Bibliografia

Pacífic. Primera antològica. El Roser Produccions d'art, 2003

Pintura menorquina contemporània. Edicions menorquines, 1982